el Jo

Quan un té gaire temps... s'han de decidir prioritats... i per desgràcia el blog no ha estat en aquestes primeres i l'he hagut d'abandonar. Fa mesos que no escric.

Avui us deixo un fragment.

“Jo sóc, abans de tot, una realitat que es pregunta, que, fins i tot, es fa qüestió de si mateixa [...]. Peso uns grams, mesuro uns centímetres, vaig néixer ahir i moriré demà, camino entre les coses; sense els estímuls interns i externs que m’exciten, sense l’activitat del meu cos, sense l’acció de les meves neurones no viuria, no podria ser jo. Però, alhora, sóc aquest jo que viu de la veritat, l’evidència, la invenció i l’enginy, la bellesa i l’amor, i també la mentida, l’error, el dubte, la lletgesa, el tedi, la indiferència i l’odi. Un joc, en resum i segons comprovo, contradictori, i que sap que ho és, com no pot ser-ho i saber-ho una cosa. Jo no sóc un llibre fet amb reflexió, jo sóc un home amb la seva contradicció”

M. Yela

Espero poder actualitzar aviat...

Per cert! Aquest blog ha tingut 1000 visites! Gràcies a tots! (A la vida no ens hem d'obsessionar mai amb els números, però sempre fa il·lusió!)

realitat Vs ficció

Aquest dissabte els nens de l'esplai parlaven sobre un programa q només he vist uns segons i ja n'he tingut prou. És pressing catch smackdown (i són combats). Tots els "tazos" i les converses eren sobre aquests individus.... la majoria em deien que era espectacle però hi havia alguns que creien que quan queien al terra era cert.... Realitat o ficció? (Segons la ràdio tot ficció).

A mi em té enamorada la innocència i la capacitat de crear mons paral·lels dels nens... poden creure que hem salvat tot un poble d'una aranya, que hem viatjat a Egipte o que hem ajudat a la brossa ploranera i tot sense moure'ns gaire...

Tocar de peus a terra o fer volar la imaginació i creure coses inversemblants és un dilema que no s'acaba mai.... jo en tinc 19 i encara no l'he resolt.

Sí, sí, sí! La "L" ja està aquí!

Quant temps sense escriure al blog i quina il·lusió poder-ho fer amb aquesta entrada!

Durant aquests dies d'absència he tingut una gran novetat: m'he tret el carnet de conduir! (Encara que no puc agafar el cotxe perquè no tinc cap provisional.) Qui m'hagués dit que jo, que no m'agraden els cotxes i de petita era com un martiri pujar a un, aprovaria a la primera? Ningú. Però les sorpreses hi són per això, no t'ho esperes i pam!

Ara només falta poder comprar-me un cotxe i sé capaç de mantenir-lo pagant la gasolina, l'assegurança, els peatges...

poc a poc van arribant...

A poc a poc es van acostant... segur que deuen estar de camí... tants dies en un desert solitari amb l'única companyia d'una estrella fugaç i l'objectiu d'arribar-hi...

Portaven or, encens i mirra i ho han canviat per ordinadors, bicicletes i nines... si és que tot s'ha de modernitzar. 3 Savis d'orient caminaven en busca d'un infant, i avui milers de nens aniran a la seva recerca, avui les cavalcades són les protagonistes de tots els actes que es puguin fer.

No hi ha dia com demà, al matí del 6 de gener no fan falta despertadors, la il·lusió fa de rellotge.

Que us portin moltes coses els reis!

BON ANY!

Demà és cap d'any i és un dia especial, diferent i ple de nostàlgia.

Mirem enrere per saber què ha passat durant 365 dies de la nostra vida. Analitzem les coses bones i les dolentes, les penes i les alegries, els plors i els somriures. Sempre fem una valoració i intentem pensar en els punts que cadascú ha de canviar i fem els nostres propòsits.

Cal, però, fer una petita reflexió: a vegades és millor fer-se uns propòsits accessibles i estar convençut que un mateix s'esforçarà per aconseguir-ho. És molt millor ser humil i després poder ser feliç veient com s'ha complert el que t'has proposat.

FELIÇ 2008!!!!!!!!!!!!!!!

Bon Nadal!!!!!

De fons les 12 campanades van sonant i fan d'anunciadores d'un gran dia que finalment arriba.

Nadal també és sinònim de pau. Per això aquest poema que vam llegir a l'última trobada.


JO CREC EN LA PAU

Avui, quan en el món és negra nit,
en l'esperança que em dóna la Bona Nova,
crido ben fort la meva fe
en el futur de la humanitat.

No vull creure que
les circumstàncies actuals
dispensin els homes de fer una terra millor.

No vull creure que l'ésser humà
només és un bri de palla
que el corrent de la vida fa boleiar
i que no pot influir en res
en el curs dels esdeveniments.

No vull compartir l'opinió
dels qui pretenen que l'home és captiu
de la nit sense estrelles, del racisme i de la guerra,
que l'aurora radiant de la pau i de la fraternitat
no serà mai una realitat.

No vull fer meva la predicació cínica dels qui diuen
que els pobles davallaran l'un rere l'altre
en el terbolí del militarisme
cap a l'infern de la destrucció termonuclear.

Jo crec que la veritat i l'amor
diran la darrera paraula,
que la vida, encara que de vegades sembli vençuda,
resta sempre més forta que la mort.

Jo crec fermament que,
fins i tot enmig dels obusos que esclaten
i dels canons que tronen,
hi queda sempre l'esperança d'un matí assolellat.

Jo goso creure que un dia
tots els habitants d'aquesta terra podran rebre
tres àpats a la jornada per a la vida del cos,
l'educació i la cultura per a la salut de l'esperit,
la igualtat i la llibertat per a la vida del cor.

Crec també que un dia
tota la humanitat reconeixerà
que Déu és la font del seu amor.

Jo crec que la bondat ens salvarà
i que donarà, com a fruit, la pau.
El llop i l'anyell pasturaran junts,
cada home podrà seure tranquil a l'ombra
de la seva figuera, a la seva vinya,
i ningú no haurà de tenir por de res.

Martí Luther King al moment de la recepció del premi Nobel de la Pau, 1964

BON NADAL a tothom!

Que la salut ens acompanyi!

Després que ahir fos la loteria de Nadal i que a la majoria de gent no li toqués, pel carrer s'escolta "mentre hi hagi salut..." La gent ho diu amb resignació i pensant que tot i que la salut és important, els diners van bé per tapar forats.

La loteria és un fenomen estrany. Encara que sabem que el percentatge que ens toqui "el gordo" és molt petit, ningú diu que no a un número de loteria. La ment egoista dels éssers humans fa pensar: "a veure si li tocarà a tothom menys a mi!".

Per això la imatge d'avui és una vinyeta d'en Forges. Molt bona i significativa.