Aquesta ha estat una setmana que més valdria oblidar... Com tots sabeu la Renfe no funciona. I vés per on (llei de Murphy) a mi m'han tocat les línies que s'han modificat (C-2 i C-7) així que cada dia em sento com un Ulisses. Un tren, un bus (que ens fa unes precioses visites turístiques per Barcelona), un metro i un altre tren separen el meu objectiu a l'anada i 2 trens (perquè no puc fer-ho tot d'una tirada?) un metro, un bus (que en aquesta ocasió ens ensenya la ciutat de Gavà), i un altre tren allunya el meu destí. En resum 3h per anar i 3h per tornar.
Amb el que he rigut aquests dies (seguint la recepte que va fer la ministra) ja dec haver allargat la vida almenys uns quants anys. El que passa és que quan rius molt també et fa mal la mandíbula.
La ràbia continguda crema i per això hem d'utilitzar vies per descarregar-les (a part de la ja anomenada risoteràpia). Parlar dels teus problemes als mitjans de comunicació també és un bon mètode. No poden fer res, solament fer-se ressò però com que és l'única via per no perdre gaire temps i ser una mica eficaç la majoria ho aprofitem.
Encara que pot semblar bastant freaky, a part dels mitjans de comunicació jo també he utilitzat un mètode més casolà: penjar-me un cartellet a la motxilla amb una frase que fes referència al problema (cada dia diferent). (Avui a una periodista del diari El punt li ha agradat i tot. Aquests dies Gavà i l'avinguda Mª Cristina sembla una redacció.)
No es veuen solucions en lloc i diuen que s'allargarà una setmana més! (tot i que crec que es prolongarà... això sembla una república bananera.) Haver d'agafar el tren de les 6 del matí... no fa gràcia; però un altre cop l'obligació mana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada