El comentari de l'Elisenda de l'altre dia em va fer pensar: Quantes persones som les que mirem blogs, fotologs, pàgines webs... com si estiguéssim darrera una porta i sense deixar constància de la nostra presència? Segurament milions. Però en part és la màgia i l'encant d'internet, poder ser lliures dins una xarxa gairebé infinita. Escribim pensant que algú ens llegirà, encara que el més segur és que no arribarem mai a posar-li cara a aquest lector.
Tot i la cara amable d'internet cal anar alerta: no tot és el que sembla i s'ha d'anar amb compte no sigui que darrera un pseudònim amable s'amagui una vida fictícia.
Salutacions als que potser, casualment, mireu aquest blog! Fins la propera entrada!
2 comentaris:
sóc el pare de l'elisenda. abans de l'estiu la vaig ajudar a crear un petit blog. ni ella ni jo recordem com es deia i no el tinc a preferits. buscant-lo amb el google (blogs) vàrem trobar el teu i llegirem tots dos el renovar-se o morir com també altres escrits. va voler deixar petjada i així escribírem el comentari.
en aquesta inmensitat que és internet, sempre és bonic trobar lletraferits com tu que comparteixen escrits, sensacions, part de la seva vida amb els altres.
Moltes gràcies als dos!
Em sap greu el que us va passar amb el blog... així que us animo a crear-ne un altre! Ànims Elisenda!
Una forta abraçada ;)
Publica un comentari a l'entrada