La cançó que vaig triar com a fragment per pensar és una cançó carregada d'una buscada innocència i ingenuïtat. Com si les notes d'aquell piano toquessin una melodia casualment perfecte i harmònica.
Els dibuixos que va anomenant ens transporten a la infància i ens van recordant aquell món ideal en el qual tantes vegades hem viatjat a través dels seus contes, de la televisió, de les pel·lícules... Perquè les tristors, les penes i les preocupacions al final també se'n van i a vegades de la manera més simple possible... tot i que a molts ens agradaria tenir una vareta màgica.
(En les imatges que van sortint en aquest vídeo hi ha alguns dibuixos que molts dels 80 i finals hem vist infinitat de cops, com el bola de drac, l'arale o el Doraemon, i d'altres que encara es fan com els Simpsons o Futurama)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada