Pors

Demà començo de nou la universitat. El meu curs ja no serem els més "novatos" i ja no caldrà que portem la L.

Amb l'inici comença de nou el procés, una angoixa Kafkiana que fa que durant un temps estigui pensant si m'he equivocat de carrera, a on canviar al segon cicle, si acabar-la, de què treballaré.... Dubtes que van sortint de nou en alguns moments del curs.

La por no només apareix a la universitat sinó que en molts punts de la vida ressorgeix. És la sensació que deu quedar quan es fa un salt mortal sense xarxa, al no saber què vindrà després, cap on et portarà la vida. Fins i tot l'haver de renunciar a coses, pels motius que siguin, et fa sentir por d'equivocar-te. I és que tot futur és una incògnita.

Per si us serveix (personalment sí que em va servir) un bon amic em va dir i representar que hi havia tres maneres d'afrontar-se a les pors:

1- Torejar la por

2- Quedar atrapat davant ella (i en conseqüència et menja)

3- Enfonsar-se abans i no fer res

Sàvies paraules i reflexions.

I Tu? quina opció tries?