- Ho deia de broma - va dir ell -. Bé, que et vagi molt bé. Em sembla que en passaràs de tots colors, però ets tossut i te'n sortiràs. Em deixes que et doni un consell?
- I tant.
-No tinguis llàstima de tu mateix. És de covards.
- Ho tindré en compte - li vaig dir.
Tòquio Blues (d' Haruki Murakami) pàg. 357 - 358 - Editorial: La butxaca
En moments de debilitat (moltes vegades de manera inconscient) tenir llàstima d'un mateix és el sentiment més senzill. Sovint, a partir d'aquest, esperem que els altres també en tinguin vers nosaltres. És llavors un peix que es comença a menjar la cua i pot portar a un espiral cada cop més perillós i viciós. Sense dubte, un cop superat el forat a través de crida l'atenció i l'autoimmolació, aquest mètode invita a viure en la necessitat de la idolatria constant i a flotar en una vanitat que pot arribar a límits inimaginables.
- I tant.
-No tinguis llàstima de tu mateix. És de covards.
- Ho tindré en compte - li vaig dir.
Tòquio Blues (d' Haruki Murakami) pàg. 357 - 358 - Editorial: La butxaca
En moments de debilitat (moltes vegades de manera inconscient) tenir llàstima d'un mateix és el sentiment més senzill. Sovint, a partir d'aquest, esperem que els altres també en tinguin vers nosaltres. És llavors un peix que es comença a menjar la cua i pot portar a un espiral cada cop més perillós i viciós. Sense dubte, un cop superat el forat a través de crida l'atenció i l'autoimmolació, aquest mètode invita a viure en la necessitat de la idolatria constant i a flotar en una vanitat que pot arribar a límits inimaginables.
Simplement cal tenir-ho en compte.
3 comentaris:
hi ha qui confón la seguretat en un mateix amb la vanitat o l'arrogància i hi ha qui també confón l'autocrítica amb l'autocompasió. Les fronteres entre una cosa i l'altre són sovint força difícils de veure.
També cal tenir-ho en compte.
Tens tota la raó. El problema és que les línees humanes, la majoria de vegades, són complicades de traçar
Publica un comentari a l'entrada