A fora, la fira del velló s'acabava, els comerciants desmuntaven les parades i empaquetaven la mercaderia que no havien venut, els compradors es preparaven per al viatge de retorn a casa o s'ho manegaven per consignar les seves compres en rai riu avall fins al port marítim de Melcombe.
Un món sense fi (Ken Follet)- Edicions 62.
Com si fóssim la ciutat de Ken Follet, aquí hi ha hagut la fira (de novembre). Hi ha un bullici que fa que l'ambient sigui diferent al normal i tothom està content al passejar entre les paradetes. La rambla està plena de gent i és dels dies ideals per trobar-te amb qualsevol persona que fa temps que no veus o és el moment per ser analitzat de dalt a baix i, si és el cas, veure com fan un retrat amb raig X de la persona amb qui vas acompanyat.
Tot i els inconvenients sempre fa il·lusió anar-hi i, perquè no, recordar vells temps mirant com els nens porten globus a la mà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada