Carpe diem

De totes les edats se n'aprèn una nova visió de punts de la vida. Ara que convisc amb gent gran m'he adonat de la importància del tòpic clàssic: Carpe diem (acompanyat moltes vegades del tempus fugit). Sembla una cosa que hem inventat al segle XX, però Horaci ja ho tenia clar quan va escriure: Carpe diem quam minimum credula postero (viu el moment i no creguis en el demà.) Avui estem aquí i demà no sabem on podem anar a parar. La gent amb experiència ho saben i els més novells intentem no veure-ho.

Casualment quan al casal vaig rebre la notícia de la mort d'una dona aquell dia va coincidir que a la nit, que sempre llegeixo una miqueta, va tocar al llibre de George Weigel el capítol de la mort. Tots volem ser immortals però si fos així, diu ell, viure la vida com el do que realment és seria més difícil. Ser mortal significa que es pot posar en joc la pròpia vida no solament en un moment determinat, sinó també d'altres moltes maneres que ens capaciten per superar l'afecció a la supervivència. Així doncs continua dient que els immortals no poden ser nobles, ja que no estan disposats a entregar el preciós tresor, que és el temps de les nostres vides, a favor de les causes més nobles i sagrades. Són afirmacions que personalment em costen d'entendre i assimilar, però que serveixen per contrastar idees. Seguint amb aquest llibre també fa la comparació amb obres clàssiques. Tant a la Ilíada com en la Odissea, els ximples, els frívols, els indolents són els immortals; en canvi, els mortals segons Homer, estan plens d'entusiasme, de passió, de sentiment d'amistat. Finalment, i ja per no extendre'm, fa servir punts d'un article de Kass (L'Chaim and Its Limits: Why not Immortality?) on es pregunta: la limitació del nostre temps de vida, no és la raó per la qual ens agafem aquesta vida molt seriosament i la vivim apassionadament?

Pensant, pensant he arribat a la conclusió que es pot viure la vida de dues maneres: una totalment conscient del que fem i sabent (o si més no tenint la intenció) cap a on volem anar. L'altra és anar tirant, no recordant els bons moments, vivint la vida al límit i un dia adonar-se que el que s'ha fet en ella ha estat només viure-la fugaçment, com si haguéssim passat un simple tràmit.

Així que... Carpe diem amb coherència!