dimecres, 22 d’agost del 2007

Fragment (II)


- Qui d'una art sòbria persegueix els fruits i les seves mirades dirigeix cap al sublim, cal que primer poleixi els seus costums amb la llei de la rigorosa frugalitat. Petroni, Satiricó, Columna, pàg. 9

Fins i tot en una comèdia llatina, on aparentment l'únic objectiu és fer riure i entretenir, hi trobem frases com aquesta. En el Satiricó (o satíricon) no s'hi troben profundes reflexions però si àcides crítiques com en un sopar que es produeix a casa d'un personatge anomenat Trimalquió on descaradament l'autor es riu dels nous rics del moment.

És una obra fresca i dinàmica però a vegades costa saber en quin espai ha traslladat els personatges. La falta de trossos també dificulta una mica la lectura. Tot i això hi ha moments molt divertits.
La pel·lícula que va fer Fellini sobre el Satiricó és una versió bastant lliure i, encara que s'hi reprodueixen alguns moments, canvia els personatges i no segueix el mateix ordre cronològic dels fets.

La setmana que ve una entrega més d'aquest apartat!