No us ha passat mai que encara que hi ha molts crits us heu creat com una bombolla i sembla que estigueu sols? M'encanta la sensació que queda quan te n'adones, quan per uns instants només has estat tu (o potser acompanyat d'alguns personatges de la història que estaves llegint).
Silenci és el que avui en dia costa de trobar però sempre hi ha petits raconets i moments on fer silenci i pensar, reflexionar... Ahir vaig poder gaudir d'aquesta sensació a la Garrotxa amb una passejada en carro, en un trenet i després a cavall entre els volcans, on només el cant dels ocells i la música harmònica de les potes d'aquells bells animals trencava la línia del silenci. Pensar en tot i en res és de les coses més boniques que hi ha. No vaig resoldre preguntes existencials com la del què fer, a on vull arribar, qui vull ser... però si que vaig poder gaudir del moment.
Així que busca el teu moment, segur que el trobes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada